Aquesta sortida començava en un pont. Abans de creuar-lo, totes les persones que formen CIM Project vam recordar paisatges i moments viscuts amb el nostre company Edgar, qui ens havia deixat recentment.

El matí va començar amb temperatures molt baixes i fredes. Semblava que el dia no volia donar-nos calor. No obstant això, la màgia de la natura i la muntanya van fer un gir de cent vuitanta graus i vam acabar gaudint d’una una jornada assolellada. Aquesta sortida, com tantes altres, era una mostra del terreny natural que ens mostra desnivells i irregularitats constants. Gràcies al treball en equip vam aconseguir, una vegada més, convertir-la en una ruta accessible per a tothom.

Un cop a dalt, l'estampa era diferent d'altres ocasions. Al fons de la plana hi havia quatre vaques descansant tranquil·lament. A prop, hi havia una vella ermita, que sembla que sempre està oberta, i la gent, gràcies a Déu, valgui la redundància, respecta el seu mobiliari des de fa molts anys. A la seva porta, algunes persones voluntàries van plantar una planta en memòria de l'Edgar. Un lloc de muntanya i natura, un lloc d'amor i records. El recordàrem i admiràrem una vegada més. La seva bondat, el seu afecte, empatia cap a totes les persones i la seva gran tasca de col·laboració per fer del món i de CIM un lloc millor, ajudant a més i més persones.

Vam baixar per una ruta circular on el paisatge era una pista menys agresta, envoltada de frondosos arbres. Un paisatge preciós, envoltat de gent meravellosa. Una sortida on el sentiment de treball en equip era més visible que mai en cada gest. O potser aquesta fos la percepció d'alguna de les persones que hem redactat la notícia. Persones que hi vam anar i vam viure en una sola jornada l'amor pur cap a algú que ens ha deixat en cos, la fascinació per la natura, el treball en equip per aconseguir “vèncer” el terreny i convertir-lo en inclusiu… Una vegada més les percepcions, el temps, són relatius en molts sentits.

Finalment arribàrem al pont però des d'una altra perspectiva: des de la part inferior a aquest. Allà ens vam seure a descansar, a compartir i a fer-nos fotos en una gran formació rocosa. Allà també vam escoltar sorolls estranys que potser provenien del Llac Ness, del desconegut que va decidir fer una passejada per allí amb el seu gos, de la companya que té un to de telèfon sorprenent… Hi va haver molts moments, sorpreses, records, tristesa, felicitat, humanitat, empatia… un reflex de la vida, del dia a dia, en un dia diferent.

Diverses persones vam escriure aquestes línies volent recordar la gran tasca de l'Edgar en la nostra entitat volent ajudar a tantes persones constantment, tenint grans plans i amor per les persones. Et dediquem aquesta crònica, aquest cim, juntament amb moltes altres perquè també hi eres present. CIM mai t'oblidarà. Faràs cim i volaràs alt en equip, amb nosaltres, com en tants altres moments.