Prometia ser un dia gèlid, però càlid en relació amb les persones perquè en cada sortida hem anat enfortint les relacions, coneixent-nos més i formant cada dia més pinya. Una vegada arribem a l'aparcament, la sensació pesi a l'optimisme inicial de tots era una miqueta desoladora.
Els estralls de l'absència de pluges, feien veure una presa d'aigua sota mínims quant al nivell i capacitat d'aigua. Aquesta sensació desoladora ens va acompanyar en diverses ocasions. S'intercalava el nivell del riu, sense pràcticament aigua, una sensació una mica trista, però que no eclipsava per a res la bellesa dels paisatges que transitàvem, i les belles vistes que es reflectien en les pujades, mentre paràvem a descansar en unes certes parts del trajecte.
La veritat és que per a mi va ser una jornada diferent perquè el track no volia funcionar correctament i això feia que ens volguéssim dividir, però no ho fèiem gràcies al bon fer de les persones que dirigien la sortida. Les persones voluntàries de CIM sempre ens portaven a bon port i aconseguien que la jornada fossi molt amena fins i tot quan podíem veure els canvis en el paisatge tan pronunciats a causa dels canvis del nivell de l'aigua comparat amb altres anys. Hi havia persones que venien per primera vegada a una sortida de CIM, unes altres que repetien, altres persones de pràctiques que repetíem... Com sempre érem un equip de persones, caminant en inclusió per la naturalesa. Totes gaudim de les vistes, de l'ambient, de les meravelles de Siurana.
Vam arribaral preciós poble de Siurana situat en la part alta d'una de les muntanyes i un poble considerat com un dels més bonics de Catalunya. Va ser un regal, poder asseure'ns en un sòl rocós i poder menjar amb una companyia i una vista tan espectacular.
En tornar per la ruta (que era circular) va haver-hi un imprevist perquè una persona va tenir un problema de salut pel qual no podia continuar amb el recorregut caminat. Aquesta circumstància gràcies als protocols que estan establerts a l'entitat, la bona organització i el treball en equip no va impedir que es pogués finalitzar la sortida sense majors dificultats i sense "esborrar-nos el somriure". Moltes vegades no podem canviar la situació (problema de salut d'una persona) però sí que podem canviar la manera de sentir-la, viure-la i pensar-la. Podem acompanyar a aquesta persona, fer que no se senti mal per això, incloure-la en la sortida, gestionar-ho de manera adequada... i gaudir de tot el que podem realitzar en companyia! Amb els suports i l'entorn necessari les situacions poden canviar i molt. La inclusivitat recau en totes les persones i és molt important posar els recursos necessaris, perquè totes les persones se sentin compreses, ateses i acompanyades. Una vegada més CIM Project i el motiu de la seva existència, va tornar a materialitzar-se i a ser tangible, sense excepció, per a totes les persones. Les persones que van acudir per primera vegada van comentar que s'havien sentit molt ben acollides i felices en la sortida, fins i tot davant l'imprevist gràcies a la bona gestió. No sols vaig gaudir de les vistes, la companyia i l'aprenentatge constant com en cada sortida sinó que també vaig descobrir la importància de la resolució de conflictes i de com la "teoria" per molt pesada que pugui semblar és essencial per a gaudir amb seguretat. Aquesta notícia l'estic redactant jo (estudiant de pràctiques) i vull aprofitar l'ocasió per a ressaltar el bon fer i col·laboració d'Antonio i de Myriam els quals amb els seus actes i predisposició van ser un gran exemple.
