Formació acollida persones voluntaries inclusives

Formació acollida persones voluntàries inclusives

Per què som inclusives?

La inclusió, avui en dia, és una realitat que cal potenciar i normalitzar. És necessari treballar per transformar la societat actual per tal d’aconseguir la plena inclusió de totes les persones en la societat en general i, en aquest cas, específicament en les activitats i esports de natura i de muntanya. Aquest projecte està molt ben definit i s’emmarca dins la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’any 2006. És necessari definir línies de projectes dins un pla estratègic per a generar coneixement rigorós que es pugui traslladar a totes les entitats excursionistes, esportives i socials sota la denominació de l’esport inclusiu.

De forma genèrica l’esport inclusiu és aquell que està dissenyat perquè hi pugui participar tothom. No és un repte només de superar totes les barreres i dificultats que els diferents col·lectius puguin tenir per accedir a la pràctica esportiva, sinó en dissenyar la pràctica esportiva per a què totes les persones hi puguin participar. Cal voluntat per adoptar una actitud dirigida a la pràctica esportiva en tots els nivells que requereix un desenvolupament no només tècnic sinó de coneixements cap als valors i sensibilitats que permetin una pràctica segura, beneficiosa i exitosa per a totes les persones participants. Des del bloc de salut i d’investigació es pretén aportar aquesta formació i informació necessàries. Per permetre a les persones implicades i a la societat en general entendre el respecte per la diversitat per a què es pugui produir una inclusió efectiva.

Parlar d’inclusió és parlar d’un procés on totes les persones han de poder tenir el dret a decidir què volen fer i quins reptes volen assumir i això avui en dia no és una realitat per a tothom. Les entitats excursionistes poden ser un referent per la societat del procés que s’ha de dur a terme per aconseguir el respecte i la participació de la diversitat de totes les persones.

L’accés als esports en el medi es un dret universal que tota persona ha de poder gaudir:

• Participació: Totes les persones tinguin la condició que tinguin han de poder gaudir de l'oportunitat de participar en qualsevol activitat de naturalesa i/o de muntanya. Per tant, es facilitaran els mitjans necessaris per a fer-ho possible.
• Equitat: Les oportunitats i la capacitat per a poder gaudir de qualsevol activitat haurien de ser iguals per a qualsevol persona. Per a això únicament és necessari buscar els recursos i eines adequades per a fer-ho possible.
• Llibertat: Només oferint i possibilitant que qualsevol persona pugui gaudir de la naturalesa o muntanya en l'àmbit social, esportiu, terapèutic o de recerca és quan es dota a cada persona de la seva llibertat d'elecció i autodeterminació personal.

Què és l’esport inclusiu?

S’estan organitzant accions en l’àmbit associatiu en relació amb l’esport inclusiu amb el suport del treball en xarxa. Les entitats excursionistes en poden ser un referent en l’àmbit esportiu. La base hauria de recaure en la col·laboració entre entitats per a poder organitzar esdeveniments inclusius i on cada vegada més les diferents activitats que organitza cada club o entitat fossin accessibles per a totes les persones on la importància recau sobre l’esport i l’esportista amb independència de la seva discapacitat. Els esports de muntanya poden ser un referent per avançar camí cap a la inclusió social, tan necessària avui en dia per a continuar construint un país i una societat forta, madura i cohesionada. Integrar les diferents modalitats esportives de muntanya sota el paraigua de la inclusivitat és parlar de tipologies en funció de l’esport o activitat que es desenvolupa i no de les característiques de les persones participants (trets físics, sensorials, intel·lectuals, etc.).

Tipus d’esport

• Si l’esport es practica respectant les regles i les condicions sense fer cap classe d’adaptació seria el que entenen per esport convencional i és el que habitualment la població pren de referència, així com els mitjans de comunicació, administracions, etc.
• Si l’esport és practicat per persones amb una determinada discapacitat, és quan parlem d’esport adaptat. Es modifiquen les normes o els instruments el mínim possible, però prou perquè aquelles persones amb una determinada discapacitat puguin dur a terme l’activitat o esport. L’esport adaptat està institucionalitzat des de fa molts anys i compta a estructures sòlides organitzatives amb promoció de federacions, associacions o clubs, amb grans esdeveniments com els Jocs Paralímpics.
• L’esport inclusiu està tot just a l’inici del camí i, tot i que hi ha moltes persones treballant en aquest àmbit i amb unes vivències i experiències increïbles que cada vegada desperten més l’interès de la societat encara queda molt per recórrer socialment i institucionalment des de les administracions, òrgans de govern, federacions, clubs i associacions. Parlar d’esport inclusiu és parlar d’aquell esport que el practiquen persones amb independència que presentin o no una discapacitat.

L’esport adaptat i inclusiu són models per atendre la diversitat, són processos per adquirir la normalització esportiva, però encara cal molta formació, informació, divulgació i eines per a aconseguir la seva consolidació. És fonamental donar una resposta a les necessitats de diferents col·lectius, amb la intenció de facilitar la inclusió i de poder desenvolupar-se en l'àmbit esportiu i d'activitats dins del context de la naturalesa i la muntanya. Malauradament, la visió social de la discapacitat provoca que hi hagi un model de pràctica esportiva segregada en comptes d’un model inclusiu on les persones tinguin o no discapacitat puguin gaudir i compartir activitats o esports de forma indistinta. És per això que la FEEC i els clubs de muntanya són una part fonamental d’aquest procés de transformació social.

Tot i que l’activitat física ha adquirit una nova identitat vinculada al joc, els espais recreatius, emocions i participació activa, l’esport inclusiu i accessible encara ha d’avançar per a facilitar l’accés i la pràctica de les persones amb discapacitat per compromís ètic i social i la seva implicació en la justícia social i d’equitat.

Tenim diferents seccions perquè totes les persones puguin participar de forma inclusiva en les que més els agradi. Un model inclusiu per ajudar a construir una societat més justa, lliure, equitativa i digne per a totes les persones.

 Com i quan ajudar

Fer exercici o activitats a la natura requereix tenir certes capacitats físiques i/o mentals que poden no ser assolides per certes persones. Aquestes mancances poden ser compensades a través d’instruments, tecnologia o de persones externes que supleixin les limitacions de cada una. Fet molt positiu per la persona, ja que li permetrà fer l’activitat que no hagués estat possible en l’absència d’aquestes estratègies. Per aquesta raó, aprofitarem totes les estratègies que tinguem a disposició per tal de compensar la manca de capacitats per poder dur a terme l’activitat amb total seguretat.

No obstant això, cal tenir una consideració: la utilització d’aquestes estratègies poden inhabilitar les mateixes capacitats de la persona. Tanmateix, abans d’utilitzar qualsevol d’aquestes estratègies, cal ser conscient de les capacitats de la persona, aprofitar-les i reforçar-les al màxim. A més, cal buscar que les persones siguin el màxim d’autònomes possibles i prioritzar la mateixa autonomia de la persona per davant de la dependència d’aquestes estratègies.

En cas de necessitar ajuda d’una persona externa, es donarà la mínima ajuda necessària per cobrir la necessitat de la persona, ni més ni menys. Si hi ha la possibilitat de suplir la necessitat amb alguna ajuda tècnica, serà prioritària a l’ajuda d’una persona externa. D’aquesta manera, davant dues activitats es prioritzarà la que pugui fer de manera més activa, encara que li costi més temps i esforç (sempre que estigui dins les seves capacitats). La cadira Joëlette és un exemple on s’anul·len totes les capacitats de la persona i esdevé completament depenent. Hem de continuar pensant i treballant per buscar alternatives.

Atenció centrada en la persona

Al ser persones voluntàries, estarem donant una atenció a les persones. Convé donar la millor atenció possible per tal d’establir vincles i connexions significatives. Per aquesta raó, proposem donar una atenció centrada en la persona.

L’atenció centrada en la persona (ACP) és aplicable per a qualsevol persona que dona atenció a altres persones, parteix dels següents principis:

• Educar i empoderar a la persona. La persona prendrà les decisions per ella mateixa, nosaltres l’ajudarem, ensenyarem i acompanyarem per prendre la millor decisió.
• És equitativa i igual per tothom.
• L’atenció ha de ser flexible: adaptant-se a la persona tenint en compte els seus objectius, preferències i capacitats i no al revés.
• Les persones que atenen cal es posin al lloc de la persona (empatitzar), respectar-la i valorar-la.

Veure i entendre les persones des d'una perspectiva biopsicosocial, la qual entén a les persones com a éssers complexes que poden ser influenciades per molts factors diferents (biològics, psicològics i socials), i que aquests factors poden influenciar-se entre si. El contrari d’un paradigma biopsicosocial seria, únicament centrar-se en uns factors i oblidar la resta. Un exemple, en el cas d’un metge, podria ser centrar-se únicament en la malaltia de la persona i oblidar com se sent i quins comportaments té en vers a ella. Un equip multidisciplinari ajudarà a donar valor, comprendre i tenir en compte totes les dimensions de la persona.

Un dels objectius de l’ACP és ensenyar a les persones a autogestionar les seves limitacions a través d’un programa que s’adapti a la seva singularitat i context, amb l’objectiu d’entrar en un procés eficient d’apoderament i millora a llarg termini.

Procés i visió a llarg termini

És important centrar-nos en el procés i buscar una tendència positiva al llarg del temps, en lloc de centrar-nos en resultats aguts.  En la societat que vivim es valora la fita final d’un procés: fer un cim, fer una ultramarató, presentar un treball... Totes aquestes fites són la punta de l’iceberg que han requerit un procés. És la dedicació i la constància diària que permeten arribar al repte i assolir-lo sense dificultats ni conseqüències. A més, aquesta punta de l’iceberg és un moment fugaç que ve i se’n va, per aquesta raó, cal donar molta importància a gaudir del camí i assolir aquesta constància que permetrà assolir grans reptes.

Objectius i Continguts

Treballar des de la part de l’esport inclusiu té implicacions que cal donar resposta des del nostre club tant a les persones sòcies com a altres entitats:

• Entendre el concepte d’inclusió com a paradigma biopsicosocial per l’assegurament dels drets fonamentals de la participació, autodeterminació i autonomia de totes les persones.
• Coneixement i consciència de les barreres existents en inclusivitat, tant les que són més directes com les més subtils i que impliquen el context social.
• Descriure les diferents discapacitats i les característiques motrius, cognitives, afectives, emocionals i socials dels col·lectius amb discapacitat per a poder diferenciar l’esport adaptat de l’esport inclusiu.
• Potenciar i fonamentar aspectes psicoemocionals del treball en equip per poder desenvolupar amb solvència la conducció adaptada per persones amb discapacitat visual (barra direccional) o mobilitat reduïda (cadira Joëlette).
• Ensenyar i facilitar protocols de valoració de les diferents diversitats funcionals per a poder organitzar amb èxit sortides inclusives (o adaptades).
• Ensenyar i facilitar protocols d’intervenció que permetin a totes les persones integrar-se en sortides inclusives amb seguretat tenint en compte aspectes psicosocials.
• Compartir les innovacions tecnològiques i d’aparells o instruments que permetin augmentar les capacitats de les persones (per exemple, aparells de progressió en neu per persones amb mobilitat reduïda) potenciant la seva participació activa.
• Conèixer i compartir el treball de diferents professionals per treballar en equips multidisciplinaris que puguin assegurar la correcta consecució del objectius. Permetrà donar valor, comprendre i tenir en compte totes les dimensions de la persona.
• Donar els coneixement per fonamentar el principi d’autonomia, resiliència, estratègies d’afrontament actiu per a empoderar a totes les persones participants.
• Proporcionar estratègies comunicatives, gestió emocional i habilitats socials: comunicació no verbal i no visible; la reestructuració cognitiva; gestió de les reaccions emocionals (la regulació emocional); la gestió de la comunicació grupal; components essencials de la relació d’ajuda (empatia, acceptació, autonomia i confiança); escolta activa i assertivitat i rol de la persona organitzadora i de la persona usuària (solució i recolzament afectiu) en un entorn inclusiu.
• Gestió de l’estrès, ansietat i situacions de crisi.
• Estratègies motivacional i teories psicològiques de l’esport base i de competició inclusiu.
• Coneixements en dolor (educació en neurociència del dolor).
• Facilitar els coneixements per a dur a terme un pla d’atenció flexible (amb factors modificables i no modificables) que s’adapti a la persona tenint en compte les seves capacitats (i no al revés). Permetrà ensenyar als participants a autogestionar les seves pròpies capacitats amb programes inclusius que tenen en compte la diversitat per aconseguir un procés eficient d’empoderament.
• Facilitar l’accés a projectes d’investigació que permetin reportar els resultats de les intervencions.

En definitiva, és important centrar-nos en el procés i buscar una tendència positiva al llarg del temps, enlloc de centrar-nos en resultats aguts.  En la societat que vivim es valora la fita final d’un procés: fer un cim, fer una ultramarató, presentar un treball... Totes aquestes fites són la punta de l’iceberg que han requerit un procés  i és la dedicació i constància diària que permetrà arribar al repte i assolir-lo sense dificultats ni conseqüències.

Volem que totes les persones, siguin com siguin, pertanyin al col·lectiu que pertanyin, puguin gaudir i beneficiar-se de les activitats i/o esports en la naturalesa i/o muntanya potenciant al màxima la seva autonomia per davant de la dependència. En cas de necessitar ajuda d’una persona externa, es donarà la mínima ajuda necessària però suficient per cobrir la necessitat de la persona.  Si hi ha la possibilitat de suplir la necessitat amb alguna ajuda tècnica serà prioritària a l’ajuda d’una persona externa. D’aquesta manera, davant dues activitats es prioritzarà la que pugui fer de manera més autònoma, encara que li costi més temps i esforç (sempre i quan estigui dins les seves capacitats).

Construir una societat inclusiva és feina de totes les persones. És necessària la implicació real de diferents professionals, entitats, federacions, institucions i poders polítics per a que la inclusivitat no sigui només una paraula escrita sinó una realitat.

Treball amb les persones sòcies i altres entitats

Treballar aquesta nova mirada des de la base és fonamental. Hi ha moltes entitats que ja estan fent un gran treball en l’àmbit de l’esport amb persones amb discapacitat i és el moment de construir una xarxa ferma on compartir coneixements, experiències i diàleg.

• Incloure els objectius, coneixements i continguts fonamentals i necessaris des d’una perspectiva biopsicosocial en les formacions inclusives reglades i no reglades.
• Taules de diàleg amb les entitats per explicar el projecte, donar eines per a fer efectiu un programa inclusiu i resolució de dubtes, dificultats i barreres que vagin sorgint.
• Xerrades obertes a totes les persones sòcies per conscienciar, donar informació i eines per a integrar-se i ajudar en projectes inclusius.
• Construir una xarxa amb referents d’inclusivitat de cada una de les entitats que volguessin participar per a una construcció sòlida dels projectes inclusius.
• Ajudar a les entitats a identificar les persones sòcies que podrien participar de projectes d’investigació i com dur-los terme de forma unicèntrica o amb projectes multicèntrics.
• Establir aliances i fòrums de diàleg amb altres associacions, fundacions, societats, etc. per seguir construint una xarxa inclusiva social amb la FEEC i les entitats com a referents i models de inclusivitat.