Diumenge passat, 15 de Juny, un reduït grup d’aventurers ens vam endinsar al Puig de la coma d’or de 2826m.
En una ruta circular d’alta muntanya. Tot i ser un grup reduït, érem quatre, vam gaudir d’un dia esplèndid, ple d’emocions.
Vam començar a caminar per una pista al peu del Port de Puymorens. La pista s’enfilava per una vall oberta plena de prats verds i un petit rierol del desglaç. El sol semblava imposar-se. A banda i banda hi havia pasturant vaques, cavalls i alguna cridanera i amagadíssima marmota. Més amunt i després d’una bona pujada vam trobar el final del coll amb una petita congesta de neu, que ens recordava que ja teníem certa altura. Aquí vam fer una petita pausa veient el cim que teníem just d’avant en una panoràmica esplèndida.
Just reprendre la marxa ens va sorprendre un petit ruixat, que no ens va impedir que féssim CIM amb el nostre ritual habitual. Vam portar la inclusivitat ven amunt i després de fer un àpat, envoltats per unes vistes magnífiques vistes del Carlit i altres grans CIMs, aquí vam recollir tot l’or que buscàvem i vam començar el descens. Un descens més abrupte que la pujada però sense grans dificultats ens va portar a un altre vall, Portella de Lanós. Vam serpentejar el rierol en busca de que, el que no portava botes (sempre recomanables) és mulles els peus!! Els intents tot i nombrosos, no van aconseguir l’objectiu. Més avall el rierol es canalitzava en una espècie de piano de formigó. Tot caminant per sobre les tecles, ens va saltar la sorpresa, més avall vam divisar el que semblava...bé aquí no ens vam posar d’acord, era entre una guilla, Ós, tuixó o Ós formiguer. Va ser un moment especial, on la natura ens mostra part del seu encant. Ja quant ens faltava poc per arribar al cotxe un rebombori de trons ens deia que l’aventura encara no havia acabat, un altre petit ruixat ens refrescava la baixada.
L’excursió de dificultat moderada, alta, va ser, d’allò més fructífera, que no us agafi mai la febre de l’or! EXI 2!
