Un grup de cinc persones amb fibromiàlgia ha aconseguit una gesta mai abans imaginada: arribar, per primera vegada a la història, als peus de la muntanya més alta del món de manera inclusiva.
Aquest assoliment no només representa una proesa física i mental, sinó també un acte de resistència davant d'una malaltia crònica que sovint és minimitzada i invisibilitzada.
El repte físic i emocional
La fibromiàlgia, una malaltia molt complexa caracteritzada per dolor generalitzat, fatiga extrema i trastorns del son, entre molts altres símptomes, fa que fins i tot les activitats quotidianes puguin ser esgotadores.
"Va ser com escalar la nostra pròpia muntanya interna cada dia", descrivia una de les participants. "Cada pas feia mal, però encara feia més mal saber que la nostra condició continua sense ser compresa per la majoria."
Valentia i determinació
Les cinc expedicionàries es van entrenar durant mesos, adaptant les seves rutines a les limitacions imposades per la fibromiàlgia. Pel camí, van afrontar intenses crisis de dolor, però la seva determinació es va mantenir ferma gràcies al suport mutu i a l'objectiu compartit: visibilitzar una malaltia que afecta milions de persones però que encara és desestimada com un problema "invisible".
La invisibilització de la fibromiàlgia
Malgrat afectar més del 2-4% de la població mundial, la fibromiàlgia encara arrossega un estigma considerable. Moltes persones no reben diagnòstics adequats, i el seu dolor és freqüentment etiquetat com a "psicològic". Aquest assoliment serveix com una declaració poderosa que les persones amb fibromiàlgia mereixen reconeixement, comprensió i suport mèdic i social.
Un cim assolit, molts per conquerir
Aquesta gesta és una prova que les barreres físiques i socials poden ser desafiaments a superar amb valentia i unió. Per a aquestes cinc persones, el veritable Everest no va ser només la muntanya, sinó la lluita diària per ser vistes, escoltades i compreses.
