Va ser una de les sortides més boniques que fins a la data he realitzat amb CIM Project. Aquell dia, sent moltes meny. Després d'una ruta accessible, vam ser acompanyats per altres grups de muntanyisme. Era una jornada anual, una sortida coordinada entre diversos clubs i associacions de muntanyisme del Vallès: "la Vegueria del Vallès".


Era una ruta amb desnivell relativament accessible per a totes les persones. L'últim tram es complicava una mica, just abans d'ascendir a la part alta on es troba l'ermita del Puig de s persones que la primera sortida a la qual vaig anar, la sensació de sentir-se aclaparat no va aparèixer en cap moment i vaig poder estrènyer més els llaços entre les persones de CIM, que canviarien el rumb del meu període de pràctiques la Creu.

 

Gràcies al treball en equip vam convertir la ruta en un camí totalment accessible. Hi havia persones amb dolor crònic, altres amb dificultats perquè no estan habituades a caminar, altres... cada persona tenia les seves característiques i, com sempre, ens vam centrar en potenciar les fortaleses. Jo vaig estar amb diverses persones amb les quals vam aturar-nos freqüentment per poder ajudar-les. Va ser una pràctica i vivència en tots els sentits. Vaig poder aplicar els meus coneixements de psicologia i tot el que m'havien ensenyat durant les pràctiques per poder donar-los suport i ajudar-los de forma respectuosa i inclusiva, sense fer-los de menys, fent-los sentir bé. Intentant transmetre'ls entre altres coses que era un camí i no una carrera, que no importava que no arribéssim els primers o que arribéssim dels últims.

Mai oblidaré la satisfacció que vaig sentir quan vaig veure una de les persones emocionada donant-me les gràcies, per una cosa que per a mi no era res de l'altre món, però per a ella va significar molt. Crec que va ser en aquell moment quan vaig entendre del tot de què anava això anomenat CIM Project i recordant que no havíem vingut només per veure les vistes des de dalt de la muntanya.

Allà, en un petit pati, ens vam reunir totes les persones dels clubs de muntanya per celebrar aquesta emotiva jornada de germanor. Ens van sorprendre les persones organitzadores amb un petit pica-pica per recuperar forces. Una persona ens va explicar la interessant i nostàlgica història sobre la reconstrucció i esforç que havia suposat aconseguir recuperar l'espai en què estàvem. Un espai històric, amb moltes vivències i emocions que ara també era part de la història de les persones de CIM que vam acudir a la sortida. El patrimoni s'ha de protegir i per això és necessari el treball diari de forma respectuosa cap a les instal·lacions i les persones.