Aquesta crònica no s’escriu únicament des de la perspectiva del voluntariat sinó des del punt de vista d’un estudiant en pràctiques que escriu sobre això des d’una manera molt humana.

Se celebrava una jornada especial: l’aniversari de CIM Project. Em van comentar que sempre es fa al Baixador de Vallvidrera, un bonic parc on es realitzen dinàmiques per a totes les persones que hi acudeixen a gaudir de la jornada. Un entorn de natura proper a la ciutat de Barcelona i totalment accessible amb transport públic.

Vaig estar en un grup en el qual l’objectiu era realitzar la simulació d’un tram de muntanya amb grans complicacions. Les persones del grup portaven una corda lligada i anaven en fila pel camí. Un camí que es complicava amb irregularitats i complicacions que s’anaven informant, canviant constantment perquè extremessin les precaucions, per actualitzar-se als canvis de terreny i circumstàncies. Vam poder viure un sol de 40 graus i un fred extrem a causa de la neu. També vam sentir que caminàvem per dunes, muntanyes de sorra i per cims molt alts.

Va ser una experiència molt gratificant, sentir el plaer de gaudir de les activitats, aflorar les vivències amb il·lusió, tornant a la infància. Gaudint del joc, amb il·lusió, motivació i vivint l’aquí i l’ara. Totes les persones van agrair enormement les activitats i van comentar que durant una estona havien desconnectat i gaudit del moment. Que s’havien oblidat de dolors, problemes, càrregues i moltes coses més perquè havien aconseguit centrar-se en les dinàmiques realitzades. També hi va haver persones que en acabar les activitats van comentar que havien sentit de nou que vivien la seva infància: jugant sense parar, sense centrar-se en preocupacions.

Es van realitzar moltes dinàmiques, com per exemple caminar amb la barra direccional, on la gent gaudia moltíssim fent simulacions, guiant persones i sobretot aprenent com s’ha d’utilitzar per ajudar les persones que la necessiten. També hi havia activitats de moviment i concentració, d’equilibri, de coordinació, de mímica corporal, d’atenció plena, de moviments i ritmes… Una gran varietat d’activitats perquè “para gustos los colores”! Impossible no trobar una activitat d’acord amb els gustos d’una persona.

La mímica corporal grupal va rematar la jornada, ja que ens vam reunir en una zona anomenada “amfiteatre” on vam veure les actuacions que s’havien preparat de forma grupal en una de les dinàmiques que es van realitzar. Un espectacle sensacional en què només hi va haver treball en equip, amor i diversió. Ningú va pensar en la vergonya, nervis, ridícul… Va ser tota una jornada de gaudir i compartir en equip, on van aflorar sentiments de tristesa, esperança, alegria i germanor.

Els nostres cors van vibrar alt i vam poder retrobar-nos amb la il·lusió, la senzillesa i el moment present. Una vegada més vam poder gaudir de la inclusió en tots els sentits en una festa que sabem que es tornarà a repetir.