M'agradaria exposar un moment que vaig viure al Parc del Cargol. La meva visió, el que vaig viure, i en especial, tot el que vaig aprendre. Sóc una persona que va realitzar les seves pràctiques de la carrera a CIM Project i aquest és el meu resum del dia 22 de novembre.

Aquest dia l’objectiu era que els familiars i amistats de les persones entenguessin i tinguessin una mica més de consciència de com són els sentiments i emocions dels seus familiars amb fatiga crònica/encefalomielitis miàlgica i fibromiàlgia, intentar que poguessin adquirir una mica més d’informació en l’aspecte mèdic, social, etc. És a dir, que tinguessin informació, eines i estratègies de qualitat, afins a la literatura científica.

D’alguna manera es volia incrementar l’ empatia entre les persones  i que entenguessin que realment el dolor existeix encara que, de vegades, els seus familiars i amistats no el manifestin, així com comprendre el mecanisme del funcionament del dolor. Per aquest motiu, va ser una jornada on vam demanar a les persones amb patologies venir acompanyades al parc. Es va explicar per què tenim dolor, com funciona el mecanisme del dolor, què són aquestes malalties, quines opcions de tractament hi ha...També es va donar informació per poder ajudar a les persones amb patologies.

El grup de estudiants de pràctiques vam realitzat una dinàmica grupal anomenada “Mímica i mirall sobre experiències SEM”. Hi participaven conjuntament totes les persones, també acompanyants.

En la línia de l’objectiu terapèutic marcat aquell dia per la Dra. Mayte Serrat, vam ajustar la dinàmica a l’objectiu que les famílies comprenguessin, i entenguessin millor la situació  del seu familiars/amistats, per aprofundir en la realitat i problemàtica del dia a dia de les persones amb fibromialgia i/o síndrome de fatiga crònica/encefalomielitis miàlgica, guanyar empatia i informació de qualitat. L’activitat de dramatització era una dinàmica de teatre que consistia en realitzar jocs de rols de forma grupal. Treballant els sentiments i vivències de les persones amb patologies per afavorir la comprensió sobre les malalties esmentades.

Un dels objectius era aprofundir en les vivències i sentiments de les persones i alhora que fos una activitat divertida, lúdica. Un moment per gaudir, per aprendre des d’un moment agradable, deixant de banda els drames i angoixoses que es puguin tenir. Volíem que un moment de desconnexió fossi molt més que això: un espai per aprofundir en la matèria d’una forma agradable.

Vam formar grups de forma aleatòria i a cadascú d’ells se’ls va donar un sobre amb sis paraules: agraïment, alegria, satisfacció, comprensió, esperança i pau. Una de les persones integrants de cada grup va rebre les instruccions en què havia d’interpretar la paraula amb mímica i la resta del grup havia d’esbrinar de quina es tractava. Al mateix temps que intentaven endevinar la paraula també repetien com un mirall el mateix que feia la persona que coneixia i representava la paraula.

Per mi, una de les persones de pràctiques que va poder gaudir del dia, va ser una activitat molt agradable. Vaig poder gaudir d’un ambient meravellós, de l’esperit de superació de les persones amb malalties i del recolzament dels seus familiars i amistats. També vaig poder aprendre molt sobre aquestes patologies, i per aquest motiu, entre d’altres, vull agrair a tot l’equip que va fer possible la jornada. Tinc la convicció que aquestes persones son les persones que fan d’aquest món un lloc millor. La generositat, empatia i implicació que vaig poder gaudir son el que fan que no perdi la esperança en un món més inclusiu, participatiu i ple d’ informacions sobre les malalties des del primer moment en què es rep el diagnòstic.