És un matí més de dissabte de sessió de mindfulness. El temps ens torna a acompanyar. Els raigs de sol passen entre les branques dels arbres i de fons se sent el cant dels ocells. Les persones participants van arribant amb ganes de practicar i participar en una nova sessió. Mentre els veig arribar, hi ha cares conegudes, altres de noves i en totes elles les ganes de compartir experiències.
Comencem repassant conceptes i aprofundint una mica més, en passar del mode estar al mode ser, per poder estar presents i complir amb els reptes marcats. Després de comentar i debatre, passem directament a la pràctica que, sens dubte, és la part més esperada. Aquí s’aprofita, a més d'aprendre, per a relaxar-se i allunyar-se de l'enrenou quotidià. Comencem a preparar-nos, a buscar cadascú la comoditat i la tranquil·litat a l'entorn de natura on som. Tenim un espai privilegiat que ens permet escoltar ocellets, observar-nos entre les persones presents, descobrir la natura... I tot alhora a pocs metres de la ciutat!
Després d'una bona dosi de meditació ens preparem per finalitzar el matí. Comentem els sentiments experimentats durant la sessió, donem espai per preguntar tot i resolem tots els dubtes. És moment d'acomiadar-nos fins a la propera.
Uns dissabtes després tornem a repetir la jornada de mindfulness. En aquesta ocasió el sol no ens acompanya en tot moment. Aquest dia ens ha recordat la importància d'acceptar la situació, de considerar que en molts moments no podem canviar la situació però sí la forma de sentir-la, viure-la i pensar-la. Vam gaudir moltíssim i la pluja ens va permetre realitzar una sessió diferent, on vam poder centrar-nos en les gotes, els sons diferents dels habituals, en com l'aigua mullava l'espai de natura, les persones... Algunes van quedar xopes, altres van realitzar la sessió sense mullar-se, algunes van trigar més que altres a estar presents a causa de la pluja, altres no. Totes vam gaudir de la sessió! Una vegada més vam sentir que el temps havia passat molt ràpid quan l'Eva ens va indicar que comptaria a poc a poc fins a tres per donar per finalitzat l'exercici.
Van anar passant els dissabtes, els dies gairebé sense adonar-nos-en, fins a arribar a l'última sessió de mindfulness al Parc del Cargol. Aquesta sessió va ser diferent, especial com totes. En aquesta ocasió vam gaudir d'un entusiasme dirigit per una altra persona. De nou, intentant acceptar les sensacions sense prejudicis, ni idees preconcebudes o condicionades pels pensaments de la nostra ment. Vam realitzar una gran sessió un dissabte més.
Vam finalitzar la sessió d'una forma diferent. Hi havia un petit mural representant una silueta humana de grans dimensions. Ens va mostrar unes peces de trencaclosques buides, i ens va permetre agafar les que volguéssim. En aquestes peces de fusta, havíem d'escriure amb un color el sentiment o emocions que haguéssim sentit durant la pràctica de mindfulness. Un cop escrites, havíem de col·locar-les en les zones del cos de la silueta humana, on creiem que havíem sentit aquesta emoció. Totes les persones vam coincidir en moltes sensacions i llocs. Va ser una experiència molt agradable.
Com és habitual en CIM Project, no podíem realitzar la darrera sessió sense celebrar l’últim dia. Vam fer una coreografia per gaudir en companyia, treure les "vergonyes" i descobrir una forma més de moure'ns de manera plaent.
Compartir les nostres llumetes forma una enorme llum. Capaç d'il·luminar tots els nostres cors alhora. Ha estat un plaer compartir aquestes jornades d'atenció plena en companyia. Hem escrit aquesta notícia entre diverses persones amb gran facilitat perquè totes coincidíem en com de bé ens ho hem passat, com d'agradable ha estat connectar d'una manera diferent i amb ganes de saber quan seria el nou grup d'atenció plena.
